dimecres, 12 de desembre del 2007

tema 3 - Formulació química

Exercicis per la setmana del 28 gener al 1 febrer
COMBINACIONS TERNÀRIES
1.- Escriure una síntesi dels compostos ternaris Oxoàcids i Sals que provenen d'aquests àcids.
2.- Formular o anomenar els següents compostos. Cal justificar la resposta de la forma més clara possible.
(la nota de l'exercici 2 formarà part del control per grups de formulació. Pol, quan ho tinguis, envia-ho a fqac4a@gmail.com).
Per dijous, la feina serà fer un esquema(Conjunt de les línies o els aspectes fonamentals d'una teoria) de les pàgines 65-72 per si algú no te feina durant la setmana i vol anar avançant el treball.


àcid carbònic
àcid hipoclorós
àcid sulfuric
àcid sulfurós
àcid selenós
HNO3
HBrO2
H2TeO4
H2SeO4
HClO2




exercici 8-9 gener 2008

Formulació – compostos binaris

1.- Completa el text següent

A l’hora d’anomenar els compostos binaris, s’utilitza normalment les nomenclatures anomenades __________________ i _________________, totes dues acceptades plenament per la IUPAC (International Union of Pure Applied Chemestry)


* Nomenclatura­ de _____________

hidrur de

nom de l’element (nº oxidació de l’element si en te més d’un)

òxid de




* Nomenclatura _______________

hidrur de

Prefix numeral prefix numeral nom element

òxid de

Com s'anomenen?

* combinacions H amb altres no metalls

* Hidràcids

* Peròxids

* Altres combinacions binàries (metall - no metall)


2.- Estudiar com es formulen els següents compostos . Fer un esquema i anunciar mínim 20 compostos de cada.

Combinacions binàries de l’hidrogen

Combinacions binàries de l’oxigen

Altres combinacions binàries i hidròxids

______________________________________________________________

FORMULACIÓ INORGÀNICA

recursos de física i química molt diversos

dimarts, 20 de novembre del 2007

tema 2.- enllaç ionic, enllaç covalent, enllaç metàl·lic




ENLLAÇ QUÍMIC - electrons de valència, energia, estabilitat


del llibre Mc Graw Hill fer exercicis 1 i 3 pàgina 30

ENLLAÇ IÒNIC - ions, electrons ...


del llibre Mc Graw Hill fer exercici 6 pàgina 36
Dissolució de la sal de taula


què qui com

ENLLAÇ COVALENT


Notació de Lewis


del llibre Mc Graw Hill fer exercici 4 pàgina 34
del llibre Mc Graw Hill fer exercici 8 i 9 pàgina 38

1 APUNTS D'AMPLIACIÓ


2 APUNTS REFORÇ I AMPLIACIÓ INTERACTIVA (ANGLÈS)

PER QUI VULGUI REPASSAR ELS ENLLAÇOS I LES ESTRUCURES DE LEWIS PODEU CONSULTAR :
bonds and Lewis structures

dimarts, 13 de novembre del 2007

LA QUÍMICA QUE ENS ENVOLTA

Imatges realitzades al Museu de Geología Valentí Masachs (UPC - Manresa)




























fotografies d'Albert Arcas i Pons
Posted by Picasa

dimarts, 6 de novembre del 2007

Tema 2. Enllaç químic

Exercici 8 novembre 2007


La tendència a l'estabilitat dels elements i compostos, permetrà actuar a les forces atractives entre els fragments atòmics i moleculars. Aquestes forces atractives donaran lloc a estructures moleculars tridimensionals amb unes propietats característiques pròpies.

Actualment es conèixen uns 20 mil·lions de molècules diferents. L'existència d'espècies poliatòmiques estables indica que els àtoms poden interactuar entre ells per formar molècules o altres tipus d'agregats . Aquesta formació és exotèrmica: el sistema que s'obté finalment té una energia inferior a la suma d'energies dels seus composants, els fragments atòmics inicials. Quan aquesta disminució d'energia és superior a unes 10 kcal per mol d'àtoms parlem de la formació d'enllaços químics. En aquest cas es formen espècies que tenen propietats químiques ben definides i característiques. Una reacció química es pot entendre com una reordenació o reorganització dels enllaços inicials. Se'n trenquen de vells i se'n formen de nous. Fragment extret d'aquí.



A partir d'aquesta breu introducció i utilitzant el llibre i els enllaços proposats, respon les següents preguntes al teu dossier:

enllaços proposats

http://stark.udg.es/%7Eemili/docent/eqem/pdf_master/eqem_05master.pdf

http://wapedia.mobi/ca/Enlla%C3%A7_qu%C3%ADmic

http://usuaris.tinet.org/acas/ciencia/hidrogen/enllquimic/index.htm

http://www.educaplus.org/moleculas3d/inorganicas.html

http://www.xtec.cat/formaciotic/dvdformacio/materials/tdsfq/dsfqm3/dsfqm3p3.htm



1.- Perquè es produeixen els enllaços químics?

2.- Quina és la diferència entre l'enllaç covalent i l'enllaç iònic?

3.- Posa'n un exemple.

4.-de què estan formats els enllaços químics?

5.- en què consisteix l'enllaç metàl·lic?

6.- de què estan fets els enllaços covalents?

7.- descriu l'enllaç iònic.

8.- diferències entre enllaç metàl·lic i enllaç ionic.

9.- Cita quatre tipus d'enllaços químics.

10.- què diu la regla de l'octet?

11.- què són els electrons de valència?


Chemical Bonding

Chemical compounds are formed by the joining of two or more atoms. A stable compound occurs when the total energy of the combination has lower energy than the separated atoms. The bound state implies a net attractive force between the atoms ... a chemical bond. The two extreme cases of chemical bonds are:

Covalent bond: bond in which one or more pairs of electrons are shared by two atoms.

Ionic bond: bond in which one or more electrons from one atom are removed and attached to another atom, resulting in positive and negative ions which attract each other.

Other types of bonds include metallic bonds and hydrogen bonding. The attractive forces between molecules in a liquid can be characterized as van der Waals bonds

Covalent Bonds

Covalent chemical bonds involve the sharing of a pair of valence electrons by two atoms, in contrast to the transfer of electrons in ionic bonds. Such bonds lead to stable molecules if they share electrons in such a way as to create a noble gas configuration for each atom.

Hydrogen gas forms the simplest covalent bond in the diatomic hydrogen molecule. The halogens such as chlorine also exist as diatomic gases by forming covalent bonds. The nitrogen and oxygen which makes up the bulk of the atmosphere also exhibits covalent bonding in forming diatomic molecules.

Covalent bonding can be visualized with the aid of Lewis diagrams.



Ionic Bonds

In chemical bonds, atoms can either transfer or share their valence electrons. In the extreme case where one or more atoms lose electrons and other atoms gain them in order to produce a noble gas electron configuration, the bond is called an ionic bond.

Typical of ionic bonds are those in the alkali halides such as sodium chloride, NaCl.

Ionic bonding can be visualized with the aid of Lewis diagrams.


Metallic Bonds

The properties of metals suggest that their atoms possess strong bonds, yet the ease of conduction of heat and electricity suggest that electrons can move freely in all directions in a metal. The general observations give rise to a picture of "positive ions in a sea of electrons" to describe metallic bonding.




Bond: enllaç

dilluns, 24 de setembre del 2007

Tema 1- ESTRUCTURA DE LA MATÈRIA

Benvinguts a l'assignatura de química i física. L'objectiu del curs serà avançar en els coneixements de la matèria però alhora treballant a consciéncia en com adquirim aquests coneixements.

Abans de seguir us adjunto uns vídeos del programa REDES (TVE), dirigit per el Sr Eduard Punset (Científic, exministre, escriptor... però jo diria que per damunt de tot CURIÓS).

1 de 3


2 de 3


3 de 3


no sé si aquests vídeos us hauran fet descobrir si teniu alguna curiositat al respecte de la ciència química i física. El que si haureu descobert és que la cosa no és simple i que hi ha un munt de coses que encara no es coneixen molt bé. Aquí hi ha una de les claus de la ciència: Que hi ha un munt de coses per conèixer. El mètode científic que ja heu estudiat en altres cursos és igualment aplicable en aquesta assignatura.

El primer exercici que us he demanat, te a veure amb aquest mètode científic.

Observar.

Exercici: Observeu tot el que hi ha a l'aula i feu-ne un llistat tot indicant l'estat de la matèria, i la seva classificació que trobareu al llibre Unitat 6. El que m'entregueu ho penjaré aquí per què ho pugueu consultar des de internet. ( Per cert, fent l'exercici, algú m'ha preguntat de quin material estava feta la goma d'esborrar. Doncs aquí teniu la solució. GOMA D'ESBORRAR)




Per dimecres vinent, us proposo fer un primer exercici per veure si tothom sap i pot participar penjant la seva opinió al respecte del que hem après durant els primers dies de classe (podeu incloure opinió al respecte dels vídeos que us he adjuntat, o del que hem treballat a l'aula) Dijous parlarem d'aquesta primera pràctica d'utilització del material d'aprenentatge.

COM OPINAR:
per mantenir la mateixa forma de funcionar que a l'aula (participació aportant coses d'interès per els companys i per un/a mateix/a, respecte per les opinions dels companys, ...) seguirem els següents passos per aquest ordre alhora de publicar al bloc.

-entreu aquí sota on diu PUBLICA UN COMENTARI
-escolliu la identitat ALTRES
-escriviu a l'apartat NOM el vostre nom i cognoms
-escriviu a l'espai pertinent, la vostra opinió.

-TOTES LES APORTACIONS HAN D'ANAR SIGNADES.
-ES VALORARÀ POSITIVAMENT L'APORTACIÓ QUE CONTRIBUEIXI A PROGRESSAR EN CONEIXEMENTS.
-PLANTEJAR DUBTES I OFERIR RESPOSTA ALS MATEIXOS SERÀ MOLT BENVINGUT I VALORAT.


Tal i com ja es va explicar a 3r ESO, la composició de l'aire és:
Taula 1: Composició de l'aire
Component Massa mol. Concentració Concentració
Nitrogen 28.02 78.08% 75.51%
Oxigen 32.00 20.95% 23.14%
Argó 39.94 0.93% 1.28%
Neó 20.18 18 $ppm$ 13 $ppm$
Heli 4.00 5 $ppm$ 0.7 $ppm$
Kriptó 83.70 1 $ppm$ 2.9 $ppm$
Hidrogen 2.02 0.5 $ppm$ 0.03 $ppm$
Dióxid de Carbó 44.01 350 $ppm$ 533 $ppm$
Ozó 48.00 0-12 $ppm$ 0-20 $ppm$
Vapor d'aigua 18.02 0-4 % 0-2.5 %
Adjunto aquesta informació per recordar, completar i corregir el que s'observa en els vostres treballs.
Per dimecres vinent, us proposo fer un primer exercici per veure si tothom sap i pot participar penjant la seva opinió al respecte del que hem après durant els primers dies de classe (podeu incloure opinió al respecte dels vídeos que us he adjuntat, o del que hem treballat a l'aula) Dijous parlarem d'aquesta primera pràctica d'utilització del material d'aprenentatge.


La pràctica pel dijous 27 setembre consistirà en:

1.- comentar en grup les dificultats per treballar amb el bloc.
2.- visitar aquest enllaç dels models atòmics i començar a visualitzar les diapositives de la presentació que hi trobareu. La informació que heu treballat a classe està més ampliada amb esquemes, dibuixos, models. Recupereu l'esquema que ahir vau completar a classe i amplieu-lo tant com considereu. NO CAL QUE PASSEU DE LA PÀGINA 22 (inclosa). Tampoc cal apuntar-ho tot. Recordeu, important aprendre a extreure les idees més importants i els detalls més rellevants. La primera part de la presentació de models, és molt interessant. Preneu bona nota.
Bona feina!!!

novetat 1 octubre 2007
Per si algú encara en tenia algun dubte que vivim envoltats de química, amb totes les seves conseqüències, us remeto a visitar aquest web i veure el vídeo que hi plantegen. 30 minuts de durada.

isòtops (4 octubre 2007)
Aquí us adjunto una taula d'isòtops, on s'especifica la seva estabilitat o inestabilitat. Recordeu que la massa atòmica s'obté de la mitjana ponderada de la massa de cada isòtop (en funció de la seva abundància).

Configuracions electròniques i repàs de l'estructura atòmica
(18 octubre 2007)

El tema va avançant i us plantejo una visita al següent web com a pràctica recordatòria per qui encara no tingui clars la història, nombres atòmics, neutrons, i altres nomenclatures (per alguns potser un pèl estranyes però ja explicades a classe)... i a part, per practicar una mica amb les configuracions electròniques que és el que toca aquesta setmana.
Per dimarts 23 d'octubre demano com a deures portar resoltes les 5 preguntes que trobareu al web referents a configuració electrònica amb la justificació adient.
(cal escriure la pregunta, respondre i justificar la resposta).


::NOVETATS AUDIOVISUALS::
Per els/les més tafaners/res dels webs... un espai nou on tindreu accés a molts recursos audiovisuals.
Per cert, us agrada el periodisme? i la interpretació?
desprès de veure aquest nou web o fins i tot abans, algú s'animaria a fer un programa de ràdio al voltant de les ciències naturals?

i un documental per la tv?
Si tens temps i moltes ganes, ja m'ho faràs saber!!!

informació editada per Albert Arcas i Pons

FORMES DE FUNCIONAR (LLIBRETA I CONTROLS)

Què fer als exàmens?

  • Ompliu les caselles corresponents al nom, cognom de forma clara amb lletra majúscula. Poseu la data de realització de l’examen i el grup del curs.
  • Abans de començar a escriure, llegiu bé els enunciats i les preguntes. És recomanable començar per allò que més domineu. Deixeu per al final els exercicis o apartats que considereu conflictius. Així guanyareu temps i puntuació.
  • Pareu atenció a allò que us demanen. No responeu a coses que no constin com a preguntes en els enunciats.
  • Fixeu-vos en la puntuació de cada apartat i obreu en conseqüència.
  • Una presentació clara i ordenada és indispensable. Distribuïu-vos bé l’espai. Deixeu marges i separeu els exercicis i apartats de manera clara. Si feu un dibuix o una gràfica no hi escatimeu l’espai per tal que quedi tot prou clar.
  • Si veieu que una cosa està malament ratlleu-la (discretament però de forma clara i inconfusible) i no feu ús, en cap cas dels correctors líquids (Tippex i similars).
  • És necessari que porteu un control del temps. No convé que us quedeu bloquejats en un exercici o apartat. Si alguna cosa no surt, tireu endavant, deixant un espai suficient, per tal de tornar-hi després si us queda temps.
  • Vigileu l’ortografia i l’expressió. Penseu també que les gràfiques o dibuixos han de tenir títol i que en elles cal indicar les dades i incògnites amb precisió, i sempre amb les mateixes lletres.
  • En acabar una prova o examen cal repassar. No es pot lliurar al professor fins al final de la classe, per tant aprofiteu el temps disponible al màxim.
  • S’aprèn molt de les proves i dels exàmens. Guardeu els enunciats i afegiu-los a les vostres llibretes d’apunts. Quan el professor els corregeixi a classe heu de prendre’n nota per tal de comparar amb les vostres respostes i, si és el cas, per tal de no tornar a cometre determinades errades.
  • Cada alumne haurà de portar el material que li calgui per fer el seu examen, de no ser així, no podrà disposar del material dels seus companys.
  • El silenci durant la completa duració de la prova, és la millor mostra de respecte vers els vostres companys i una molt bona manera de poder concentrar-vos per obtenir uns resultats òptims.


Com organitzar la llibreta de treball?

  • La llibreta de treball a classe i els apunts que conté han de ser instruments útils per al teu aprenentatge.

  • Per tal d’estructurar els apunts de forma més clara i visual, utilitzarem tres bolígrafs de colors diferents: vermell, blau i negre.

  • El vermell només l’utilitzarem en la correcció dels exercicis, per marcar amb un tic si l’exercici està ben fet, o bé ratllarem allò que estigui malament i, copiarem la correcció (si ens cap al mateix full o bé en un altre, indicant el número de full a on es troba).

  • El blau només l’utilitzarem per la teoria.

  • El negre l’utilitzarem per fer els exercicis, tant els enunciats com el seu desenvolupament. Aquells alumnes que ho desitgin, podran fer ús del llapis pel desenvolupament dels exercicis.

  • “Passar els apunts a net” no és necessari però pot ser interessant si no et queda clar el que s'ha fet i vols repassar.

  • Els apunts (i la llibreta en general) han de ser espaiats i ordenats, amb marges amplis, amb subratllats i amb la data del dia en què es prenen o s’elaboren. També cal numerar les pàgines.

  • A casa els has de repassar i emmarcar, destacant les parts teòriques que convé recordar, i les parts de caire pràctic. També val la pena marcar o senyalar els punts conflictius per a tu amb un símbol per tal de parar-hi especial atenció (pots, per exemple usar un o més asteriscs o una Z de corba perillosa).

  • S’aprèn molt dels errors. No els esborris. Això sí, marca’ls amb vermell amb una creu i posa-hi l’explicació corresponent o la correcció a continuació.

  • En la llibreta hi ha de ser tot: objectius, activitats de treball a classe (fotocòpies, elaborades per tu mateix o dictades), apunts de classe teòrics i pràctics, exercicis fets per tu, correccions, exàmens i proves, etc. (I fins i tot aquest document o altres que et lliuri el professor).

  • Si un dia no pots assistir a classe, has de demanar els apunts corresponents i passar-los a la teva llibreta amb les explicacions que calgui (no es tracta tan sols de copiar-los; cal fer un esforç per tal d’entendre’ls i consultar allò que no quedi clar).
  • Durant la unitat i al final de la mateixa s'anirà penjant en aquest bloc una síntesi del que hem fet a classe i potser alguna cosa més.

  • Quan repassis els apunts a casa o elaboris part de les activitats proposades convé que hi facis comentaris, que hi apuntis idees i suggeriments, i les preguntes que caldrà fer al professor sobre les parts que no veus clares.

  • En acabar el capítol o apartat temàtic, pot ser convenient que et facis un petit resum d’allò que conté i del que consideres més important, tot i fent referència, si cal, a on és cada cosa.

  • Si elabores els apunts i treballes la llibreta amb ganes i atenció i la repasses i ordenes a casa, milloraràs els teu aprenentatge i guanyaràs molt de temps.

  • El “Tippex” (i els líquids correctors en general) no s’han d’utilitzar en cap cas a la llibreta o els apunts. No t’ha d’importar ratllar allò que no estigui bé a la llibreta de treball a classe.

  • La llibreta ha de ser d’espiral, amb mida DINA4, d’ús exclusiu per a ciències i preferiblement amb quadrícula.
  • TOT AIXÒ NO SÓN MÉS QUE RECOMANACIONS MOLT SERIOSES, PERÒ RECOMANACIONS. LA VOSTRA LLIBRETA ÉS VOSTRA, I CREC INTERESSANT QUE REFLECTEIXI LA VOSTRA MANERA DE FER LES COSES. ARA BÉ, SI QUE NO ÉS OPCIONAL TENIR TOT EL QUE ANEM FENT EN LA MATEIXA. ÉS IMPRESCINDIBLE DUR SEMPRE TOT EL QUE ANEM FENT (NO S'HI VAL ALLÒ DE M'HE DEIXAT AQUEST FULL A CASA PERQUÈ JA L'HEM FET I PENSAVA QUE NO EL FARIA SERVIR MÉS). ES POT DEMANAR LA LLIBRETA EN QUALSEVOL MOMENT PER COMPROVAR LA FEINA FETA DE FORMA COMPRENSIBLE.